11 Quotes by Manuel de Pedrolo

Es va aturar arran de taula , deixant que la sang fes el seu fet, suau, callada, i alhora misteriosament present i agradable, terriblement agradable...

Soledat! Soledat! Soledat! Desconeguts en els quals fixar el nostre afany impossible durant les breus hores d'una nit, rostres que un moment semblaven preciosos però que tot seguit calia avorrir, contactes furtius i sense satisfacció en les cambres anònimes on, més que estimar-nos, ens prostituïem...

I no hi ha una emoció estètica en l'orgasme?Què pot ser més bell que un cos a l'instant que actualitza totes les seves potencialitats i es fa perfecte?

La sang li circula veloç, la carn se li esponja, humida, i és arreu que se sent fràgil perquè és tota ella que l'estima.

L'angoixava la certesa monstruosa que eren feliços sobre una muntanya de cadàvers.

No és el mateix, Domènec. Jo sacrifico la meva persona, i per això tinc dret a sacrificar els qui estimo. Tu, en canvi, sacrifiques els qui dius que estimes sense sacrificar-te tu mateix.

-O què t'estimaries més quedar-te soltera?Potser sí que ho hauria preferit. I si un dia necessitava un home... doncs bé, el podria haver sense donar-li cap dret sobre la seva vida.

Era, encara que no ho semblés, molt més llest que jo, perquè sempre són més llestos aquells que estan disposats a prescindir del nostre consentiment.

Els monopolis ideològics sempre parlen de llibertat