Així l'oda més vella la volia—De la sang bruta de les fulles noves del roser roigi els garrofersQue es balmen flor cendra a la negra gerra dels corsAl març encara esperaI a la més tendra mà la nit que hi vessaI la desclosaLa passió dels suïcides que es maten sense explicar-se.

Llum, galzes del migdiadels arbres que ara tanques,alta que acariciesles coloracionsdel temps—La fosca cellaque el vent acotxa, celsd'escata de moll.Ànsiaque et fas boca i el goigi el deler de ser l'aiguai els aires, plata encara, desesperant-se.Joiadels ulls, foc que encens, verdanit.Plomada de llum fosca la presènciade besllum, sulla, al llindar. I els seus ullsflamissats, crits d'ala astorada el celdels seus ulls ara, la brosta verd ànsiadels cors.

¿Quins crits que esglaien, nits que habites, per quins desvaris,de quin mal passat aratornes a ser?

Fil, dauresD'ajauresDe fulles,I l'ull, esQueix d'Astres.Les clastresI els glabresNins i ArbresDel blancSalancQue hi rimenDe l'himen,De blanc,La sangI els ullsI els fullsDe viureTan lliures―De serQuan veL'EstiuI riuQuin cosRepòsDel Cor,TresorBadatQue al pratDel cosMeu florsEncaraS'amara.La RataQue hi grata,Hi esputaLa PutaDient-teDolentaQue “ho sento,Jo em rentoLes mans.” BrillantPols d’ànGel, tantsDe judas.Les mudesDels cels,Caus, velsDe focI joc,De filGentilD’olor.Gentil.Fredor.

SALVATGE CORAmb callats ocells, la bardissaEmpara, salvatge capçalContra el Cel, l'ai lluent, de nitFerida, dels cors. I la drissa,La joia d'onades ventissaQue exalta al rompent de l'OblitL'estiu, la vella mà del malQue els llepa, l'eco que hi rellissa.Serpa paraula un somni, desclosa,Aurora encara. I el llit profundDels furtius feliços, Absència,Vasta, com ells —cada cosa—Una preciosa Innocència.I la vida, llosca damunt.

ESBÓS D'UNA SERPHas sorprés l'esglaiadavibra, i encara fuga.Que ràpida és la pedra!Mà d'ànsia! L'escurçóque esgarra i és rúbricaa espígols, a ventada.Vos intriga el desvarino oïble, roig cinabride sanguina. Al fonsse desfan blaus, les terres,de paisatges. Ditadesde mà impenitent, sangque es fa tempir, tou tendrela frisança que acaben.