La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai no ha ocurregut.

Només desapareix la gent que té algun lloc on anar.

Tots tenim un secret tancat amb clau a l'àtic de l'ànima.

Un vincle de silenci i mirades els unica en les ombres d'aquella casa, al final d'un carrer oblidat, on es tenien cura l'un de l'altre, lluny del món.

No es pot entendre res de la vida fins que un no entén la mort.

Pintar es escriure amb llum -afirmava Salvat-. Primer n'has d'aprendre l'alfabet; després, la gramàtica. Només aleshores podràs tenir l'estil i la màgia.

Sabien que aquell dia una llum s'apagava al món i que, a partir d'ara, tots estarien més sols, més buits.

-De vegades, les coses més reals solament passen a la imaginació, Òscar -va dir ella-. Només recordem el que mai no ha passat.

-El temps fa amb el cos el que l'estupidesa fa amb l'ànima. El podreix.