Creieu-me, que és una recomanació feta de tot cor. Llegiu Bertrand Russell. No és un filòsof, és un desinfectant.

La Història de la Filosofia és aquell capítol de la Història de la Literatura on s'arraconen els grans llibres il·legibles.

Per això crec que no hi ha una diferència massa essencial, a efectes del consumir, entre la filosofia i el conyac o la morfina.

Totes les teories, dutes a les últimes conseqüències, resulten absurdes. Això significa que ja ho eren en principi, almenys en part. I no cal dir que aquesta conclusió ens ha d'induir a practicar un escepticisme moderat. A practicar-lo; no a professar-lo, que no en valdria la pena.

Tu no has triat la teva vida, i tanmateix n'ets responsable. Aquesta és la paradoxa fonamental que les ètiques, si gosen admetre-la, no acaben de resoldre.

Hi ha qui accepta les desgràcies que li vénen a sobre, com si ell mateix les hagués triades lliurement. Aquesta mena de masoquisme espiritual sol rebre noms respectabilíssims.