Quin esquer se m'arrapaa la geniva?Amor, estel amarga la deriva,em fa senyals: jo vaigper l'altra riba,traginer de cançonsen cavall sense brida.

Cega, cega estrella.A l'hora foscantl'òliba claraporta meravella.Arrenca'm l'estellad'enamorada.Boja, boja lluna.A l'hora foscantl'òliba claracrema a la llacuna,boja, boja llunad'enamorada.

I t'abraço amb l'angoixa vegetald'un bosc d'amor ofert a la destral.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,ens trobarem a plena mar.Arreu s'escamparà la vidacom una dansa vegetal.Dins la pell de l'ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem nostra la nit.

Pujaré la tristesa dalt les golfesamb la nina sense ulls i el paraigua trencat,el cartipàs vençut, la tarlatana vella.I baixaré les graus amb vestit d'alegriaque hauran teixit aranyes sense seny.Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Ja no m'enartes, sol,vaixell salvat de l'ombra,que és l'ombra qui m'ha pres.El cranc d'aquest crepusclese m'ha arrapat al cori els meus ulls són el llacon es nega la lluna.

Perquè venies sense armest'he obert les set portes del castelli cap guaita no he deixat rere els merlets.I he llençat l'anell a l'aiguaperquè un peix, o la lluna,el guardi en el seu ventre.

Gosa escalar la boira amb peu solà.Ran de la deu, amor, ran de l'eixut,hauràs, al cim de tot, la solitud.Pots compartir-la amb mi, com un brenartendre i amarg, la mel, damunt el pai el bri de pena que l'hora ens ha dut.

La pluja és una bruixaamb els cabells molt llargs.Cascavells li repiquentota la trena avall.A la nit, si venia,ho fa sense avisar,estalzim a la carai el vestit estripat.Si fa córrer l'escombraconillets, a amagar!amagats que seríemque no ens atraparà.Darrere la cortinafem-li adéu amb la mà.