Persegueixen tots dos una idea opaca d'èxit social, però entendre els fills com un bé de luxe i descartar-los per això els sembla una solució barata.

El meu dolor és meu i l’única unitat de mesura possible per calibrar-lo és la intimitat de tot allò que conforma el com.

Ara li cau el bolígraf i l'ha de recollir de terra amb una coreografia assajada, ara es corda la cremallera d'una bota de pell que li arriba fins a mitja cuixa, conscient d'un cos que no és només embolcall de l'ànima.

La voldria més a prop, la voldria aquí, ara. Recuperar aquell món compartit que mai han deixat que es dissolgués del tot.

La mort m’enfada. Des que ell no hi és, la mort m’irrita, m’exaspera per insolent i desvergonyida, per com encobreix el Mauro i per com n’està de viva.