Mai més podràs servir-te del recursa la bellesa si no és per fer-neun temple o bé un refugi. Colpidora,la solitud desvetlla estranys fantasmesi t'acara amb la imatge que voliesoblidar. Més enllà d'aquest desficino hi ha res; més ençà, la mort que vetllala immutable desfeta de les hores.

Compte amb el sexe! Sempre hi és present,però encara és mal vist parlar-ne amb claredat,més val mentalitzar-se, verb de moda,i convertir-lo, com a les revistesdel cor, en un lligam sentimental.No oblidessis l'adreça convinguda.Posa la data, signa i no et descuidisde repetir profusament t'estimo.

I ara torna la lúcida tristesa,una mirada fonda i vehementque no vulnera límits i reposaen qualsevol objecte.

Truques insistentment a moltes portesperò ja saps que no hi haurà resposta.Doncs bé, que cadascú recullo el seucadàver i, si pot, miri de fer-seun enterrament digne, presentable.

Tot està dit, però jo encara esperoaquell tren que ha de dur-me no sé on,potser enlloc, i confio de trobar-hialgun amable viatger que escoltipacientment les meves confidències.

Aquest ponent exhibeix una impúdicaproclivitat a l'èmfasi, com sino estigués condemnat, com tots, a caureen un oblit indestriable i trist.

Pur en l'oblit, i encès, i solitari,que tot se'm faci pedra de desig,arbre de llum, refugi de silenci.

El buit és un preu alt per sobreviurequan no voldries més que reposari beure a petits glops la poca vidaque et falta per viure. Consirósi lúcid et revoltes - contra quèNo pots fugir de tu mateix ni ho vols.Tota pregunta ha esdevingut inútili ho seria també tota resposta.

Sovint, de nit, em desvetlla l'enyori faig recompte, ingenu i greu, de tantesafinitats perdudes, dels propòsitsdesats en un calaix per no fer nosa.