Ara, sol i expectant, torno a percebrela plenitud del temps, com el ressòpotser desmesurat d’una campanaque puntua les hores amb un tocremot i displicent d’indiferència.

Se’m desdibuixaper l’horitzó de plujala teva imatge,però et mantinc ben vivaals dits i a la memòria.

Potser el silenciper descobrir nous ritmes,potser la músicaper fer molt més intensosels ritmes del silenci.Els fulls dels llibrescom un espai molt íntimque mai refusa.Del vent me’n quedola inquietud que vibraa cada fulla.Pledejo encara,tossut i temerari,amb vells dimonis;un ritme greu compassaraonaments i dubtes.Amb les mancancesm’he fet una cuirassaper sobreviure.

Tan estúpidament incoherents,els records s'amunteguen, es disputenel reduït espai de la memòria.Algun preval durant un temps molt breudamunt els altres, fugaçment s'imposai és un llampec que il·lumina el desori.

En un home de fusta em converteixoper vell i per mesell i solitari.Tot m'és sobrer fora de tu que em manquesi tot m'emplena tanmateix de vida.No moriré de mort fantasiosa,sinó d'una absurda i lenta malaltiaque em podrirà com us podriu vosaltres.

HOME NOUNeix una nova edat de tu i de mique a cada instant ens fa el viure més clar;amb tu reprenc el goig de caminar,i en tu i per tu confio en el destí.No em sé ni em vull si tu no em fas costat;la ment em fuig cap on et trobes tu.Prem-ne com sóc: desvalgut, pobre i nu,i fes-me l'home nou que he somiat.

ESCRIC DE TUEscric de tu i de mi per recordar-te.La tarda em pesa suaument als musclesi dibuixa l'espai en què et retrobosense tenir-te.Tota l'esperançase'm fa desig intens a la miradai l'ombra de tu pels marges solitaris.Escric de tu i de mi, des d'aquest anglede tarda que ens pertany perquè vam fer-nel'àmbit fecund i clar dels nostres somnis.

Potser si torno de puntetes m'acolliràla mateixa divagatòria complaençaque enyorava, i no hauré de retrecomptes d'una tan llarga absència.Pugnen els versos per obrir-se pasentre la fronda de vells movimentsobscurs i contumaços, però l'ordrerestablert amb esforç és una melodiaque ja puc repetir amb dits insegursnomés tancant els ulls.

Mentre em senti fidel a mi mateix,tot el que faci serà vàlid.