166 Quotes About Català

Fil, dauresD'ajauresDe fulles,I l'ull, esQueix d'Astres.Les clastresI els glabresNins i ArbresDel blancSalancQue hi rimenDe l'himen,De blanc,La sangI els ullsI els fullsDe viureTan lliures―De serQuan veL'EstiuI riuQuin cosRepòsDel Cor,TresorBadatQue al pratDel cosMeu florsEncaraS'amara.La RataQue hi grata,Hi esputaLa PutaDient-teDolentaQue “ho sento,Jo em rentoLes mans.” BrillantPols d’ànGel, tantsDe judas.Les mudesDels cels,Caus, velsDe focI joc,De filGentilD’olor.Gentil.Fredor.

SALVATGE CORAmb callats ocells, la bardissaEmpara, salvatge capçalContra el Cel, l'ai lluent, de nitFerida, dels cors. I la drissa,La joia d'onades ventissaQue exalta al rompent de l'OblitL'estiu, la vella mà del malQue els llepa, l'eco que hi rellissa.Serpa paraula un somni, desclosa,Aurora encara. I el llit profundDels furtius feliços, Absència,Vasta, com ells —cada cosa—Una preciosa Innocència.I la vida, llosca damunt.

ESBÓS D'UNA SERPHas sorprés l'esglaiadavibra, i encara fuga.Que ràpida és la pedra!Mà d'ànsia! L'escurçóque esgarra i és rúbricaa espígols, a ventada.Vos intriga el desvarino oïble, roig cinabride sanguina. Al fonsse desfan blaus, les terres,de paisatges. Ditadesde mà impenitent, sangque es fa tempir, tou tendrela frisança que acaben.

Cega, cega estrella.A l'hora foscantl'òliba claraporta meravella.Arrenca'm l'estellad'enamorada.Boja, boja lluna.A l'hora foscantl'òliba claracrema a la llacuna,boja, boja llunad'enamorada.

Les metàfores —les bones metàfores— no són sinó definicions imprevistes: dir la mateixa cosa, però per sorpresa. És una manera de dissimular-ne la trivialitat, i per això, els poetes l'usen copiosament.

I t'abraço amb l'angoixa vegetald'un bosc d'amor ofert a la destral.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,ens trobarem a plena mar.Arreu s'escamparà la vidacom una dansa vegetal.Dins la pell de l'ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem nostra la nit.

En realitat, si bé es considera, resulta que els poetes importants s'han limitat sempre a fer versos a la lluna.

Pujaré la tristesa dalt les golfesamb la nina sense ulls i el paraigua trencat,el cartipàs vençut, la tarlatana vella.I baixaré les graus amb vestit d'alegriaque hauran teixit aranyes sense seny.Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.