166 Quotes About Català

LLUNA GRANADACompany, mosseguem la vida!Que l'amor ens ragui els llavis:Farem un pacte de sangquan lluna plena s'ablami!Farem un pacte de sang,una conjura de ràbiaque ens faci estalvis del senyque ens té la soga filada!Company, mosseguem la vidasota la lluna granada.

Tan estúpidament incoherents,els records s'amunteguen, es disputenel reduït espai de la memòria.Algun preval durant un temps molt breudamunt els altres, fugaçment s'imposai és un llampec que il·lumina el desori.

En un home de fusta em converteixoper vell i per mesell i solitari.Tot m'és sobrer fora de tu que em manquesi tot m'emplena tanmateix de vida.No moriré de mort fantasiosa,sinó d'una absurda i lenta malaltiaque em podrirà com us podriu vosaltres.

HOME NOUNeix una nova edat de tu i de mique a cada instant ens fa el viure més clar;amb tu reprenc el goig de caminar,i en tu i per tu confio en el destí.No em sé ni em vull si tu no em fas costat;la ment em fuig cap on et trobes tu.Prem-ne com sóc: desvalgut, pobre i nu,i fes-me l'home nou que he somiat.

ESCRIC DE TUEscric de tu i de mi per recordar-te.La tarda em pesa suaument als musclesi dibuixa l'espai en què et retrobosense tenir-te.Tota l'esperançase'm fa desig intens a la miradai l'ombra de tu pels marges solitaris.Escric de tu i de mi, des d'aquest anglede tarda que ens pertany perquè vam fer-nel'àmbit fecund i clar dels nostres somnis.

Potser si torno de puntetes m'acolliràla mateixa divagatòria complaençaque enyorava, i no hauré de retrecomptes d'una tan llarga absència.Pugnen els versos per obrir-se pasentre la fronda de vells movimentsobscurs i contumaços, però l'ordrerestablert amb esforç és una melodiaque ja puc repetir amb dits insegursnomés tancant els ulls.

¿Diu realment el poeta allò que jo entenc en llegir-lo? Tant se val. Fa que jo entengui alguna cosa. Que si no és el que ell diu, és el que jo estava a punt de dir-me.

És impressionant la quantitat de bajanades que Baudelaire va escriure en vers. No us ho hauríeu pensat mai!

La Història de la Filosofia és aquell capítol de la Història de la Literatura on s'arraconen els grans llibres il·legibles.