538 Quotes About Poesia

Se’m desdibuixaper l’horitzó de plujala teva imatge,però et mantinc ben vivaals dits i a la memòria.

Potser el silenciper descobrir nous ritmes,potser la músicaper fer molt més intensosels ritmes del silenci.Els fulls dels llibrescom un espai molt íntimque mai refusa.Del vent me’n quedola inquietud que vibraa cada fulla.Pledejo encara,tossut i temerari,amb vells dimonis;un ritme greu compassaraonaments i dubtes.Amb les mancancesm’he fet una cuirassaper sobreviure.

IIDepois dele, sempre e até agora,Muitos outros te souberam honrar…Triste sina a tua nesta hora,Em que teus filhos nem te sabem chorar!Porque a derrocada já não demora,Ao grandioso épico resolvi invocarPara que sua força, fosse minha agoraE com seu talento te ajudasse a levantar!

Fil, dauresD'ajauresDe fulles,I l'ull, esQueix d'Astres.Les clastresI els glabresNins i ArbresDel blancSalancQue hi rimenDe l'himen,De blanc,La sangI els ullsI els fullsDe viureTan lliures―De serQuan veL'EstiuI riuQuin cosRepòsDel Cor,TresorBadatQue al pratDel cosMeu florsEncaraS'amara.La RataQue hi grata,Hi esputaLa PutaDient-teDolentaQue “ho sento,Jo em rentoLes mans.” BrillantPols d’ànGel, tantsDe judas.Les mudesDels cels,Caus, velsDe focI joc,De filGentilD’olor.Gentil.Fredor.

SALVATGE CORAmb callats ocells, la bardissaEmpara, salvatge capçalContra el Cel, l'ai lluent, de nitFerida, dels cors. I la drissa,La joia d'onades ventissaQue exalta al rompent de l'OblitL'estiu, la vella mà del malQue els llepa, l'eco que hi rellissa.Serpa paraula un somni, desclosa,Aurora encara. I el llit profundDels furtius feliços, Absència,Vasta, com ells —cada cosa—Una preciosa Innocència.I la vida, llosca damunt.

ESBÓS D'UNA SERPHas sorprés l'esglaiadavibra, i encara fuga.Que ràpida és la pedra!Mà d'ànsia! L'escurçóque esgarra i és rúbricaa espígols, a ventada.Vos intriga el desvarino oïble, roig cinabride sanguina. Al fonsse desfan blaus, les terres,de paisatges. Ditadesde mà impenitent, sangque es fa tempir, tou tendrela frisança que acaben.

Cega, cega estrella.A l'hora foscantl'òliba claraporta meravella.Arrenca'm l'estellad'enamorada.Boja, boja lluna.A l'hora foscantl'òliba claracrema a la llacuna,boja, boja llunad'enamorada.

Les metàfores —les bones metàfores— no són sinó definicions imprevistes: dir la mateixa cosa, però per sorpresa. És una manera de dissimular-ne la trivialitat, i per això, els poetes l'usen copiosament.

I t'abraço amb l'angoixa vegetald'un bosc d'amor ofert a la destral.