7 Quotes by Llorenç Villalonga

La intensitat dels seus sentiments era tal que pareixia comèdia. Declamava com una mala actriu. Després he vist que molts de boigs, contra el que es podria esperar, són afectats. L'observació, si va a dir ver, és de Don Toni. «Quan la crítica no governa» —deia— «tot és teatre de cassola. Mira, si no, les cartes "sinceres" que s'escriuen ets enamorats de tot el món. ¿No mos pareixia ridícules? ¿No és Ofèlia, la pobra, una cursi modèlica, com dirien a Cadis?»

Però l'amor entre home i dona no ha estat mai la comprensió intel·lectual, sinó la fusió de dues coses oposades, l'amalgama de dos metalls que perden les seves qualitats característiques.

Es segle XX és es segle d'es grans invents, de sa fraternitat i de ses guerres més horroroses. Tot presenta sa seva contrapartida. Allò que té anvers ha de tenir revers.

Mai els meus ulls no havien contemplat res tan bell. Imagina't dues figures gregues de museu, dos adolescents de bona època dotats d'una mobilitat que a cada instant els feia semblar diferents. Aquelles diferències expressives, aquella fuga constant, acabava per donar-los una tal semblança que no he pogut recordar-los un per un, sinó en conjunt.

Resultava clar que vivint tan bé, a la força ens esperava quelcom terrible. Si no succeïa espontàniament, nosaltres mateix organitzaríem la tragèdia. Com ens arribaria l'infortuni? Malalties, desavinences, guerres, ruïna definitiva? L'espasa de Damocles no amenaça tan sols els tirans: tota la Humanitat viu l'angoixa del Mal que és necessari, sembla, per poder copsar el Bé, és a dir, la salvació eterna.

Et puc assegurar, Miquel, que aquest saló des d'on t'escric, que he habitat amb ells senyors i on seguesc refugiant-me, ja no és el mateix. Quan el mir m'és impossible de reconèixer-lo i només durant la nit se m'apareix dins la soledat de la meva cambra tal com el vaig viure els darrers temps; en somnis, torn sentir aquells diàlegs que m'arriben trencats, encalçant els dies desapareguts.

La naturalesa continuava somrient enmig de la destrucció inevitable. Reia l'agressor i reia la víctima fins que la vida se li rompia en un crit d'espant.