8 Quotes by Zoraida Burgos

El forat d'un tret al vidre,sense esquerdes l'esgroguissada fotografiad'uns avis sense nom.Cicle vital clos: es fonen els lligams.No se senten rialles entre el fullam del riu,resta el laberint orb d'intuïtives respostes.Reajustament dels mots en herètica confusió d'olors.Qui llegirà aquesta farsa d'una història personal?

Era el dia més llarg, s'allargassava,cloents dolçors de l'estació fruital.Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç.Sobre els llençols el brunzir de les mosques,desficiós, la tarda. El cos sent, la nit,el soliguer ardent de les rajoles.La cançó dels gripaus buida el silenci,acompassa en frescors el so de l'aigua.Cauen els astres, simulada pluja.Fugen les veus. Als vells amagatallss'enfila el temps pel forat de l'agulla.

El mar era silent i solitari.Entre els dits, sense so, l'arenaafinava, desolat, un paisatge nu.Emmudia l'espasme, allargassat fibló,extrem gemec surant sobre les més lentes frígoles.El dofí ert sobre la platja adversaarrasada pel vent, desertada certesad'una ficció d'imatges efímeres.

S'allunya, vegetal, l'últim recordd'una primera cèl·lula.Es transforma, hexagonal, l'eixami es torna cendra. Desdibuixats contorns.Cal·ligrafia esborrada en un espill glaçat.Submergit, nu, el cos, ja un altre,en el fred laberint de la nit.Tan sols la gènesi del joc que oculti el frau.

El jo que no sóc a mi s'adreçaamb fragmentats bocins del que vaig ser.Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers,s'enfronten la quietud fictícia de les aigües del riui el moviment submergit de tots els mars.Oscil·la creixent la lluna sobre els màstils.En últim discurs, fred, l'hivern es dissoldrà.Pensament de mort, resignada certesa, glaç.

Apòcrif el jo que sóc,ressò llunyà, altre i idèntic,del que vaig ser,ombra oferta de mi al jo,caverna endins.

Apòcrif el jo que sóc,ressò llunyà, altre i idèntic,del que vaig ser,ombra oferta de mi al jo, caverna endins.

Al fons de l'existència del jo que no sócl'irreal d'unes aigües salobres riu amunt,aigua dolça, de llot, endinsant-se en la mar.Ambigus, l'esglai dels peixos i el silenci.A frec d'ermassos de sol i lluna lentas'obstina el cant d'uns blues i el camí encès, de sal.