166 Quotes About Català

Al fons de l'existència del jo que no sócl'irreal d'unes aigües salobres riu amunt,aigua dolça, de llot, endinsant-se en la mar.Ambigus, l'esglai dels peixos i el silenci.A frec d'ermassos de sol i lluna lentas'obstina el cant d'uns blues i el camí encès, de sal.

A l’escala viu, fa temps, un endarrerit mental inofensiu. Aquell dia té una pensada especial: tallaun tros de canonada de l’aigua per construir-se una flauta. Quan la inundació delata el seu enginy, elsveïns el descobreixen amb aigua fins als genolls i executant una fogosa marxa militar amb la sevaflauta de plom.

El nostre era una amor d'aigua,a l'estiu ens banyàvem a la bassaentre olives i taronges. Ens besàvemamb deler primaverenc i molt profund.Era un amor de terra, el nostre,de terra dèltica, humida i llisacom la nostra pell amarada d'estiu.El tindrem sempre, aquest amor,encara que només siga de memòria.

Els meus pits són dos ocells engabiatsquan els teus dits els cerquenper entre les fulles i les flors del vestit.Però quan fulles i flors cauen a terra-que el desig porta dalla!-,són dos peixos que et fugen de les mansen les crestes nevades de la mar.

Furgant per les llivanyes i juntures d'aquesta paret seca; entre mac i mac d'oblit; entre les pedres dures de cega desmemòria que endures, et sé. I saber-te em dóna terra, arrel. Et sé i em sé, en el mirall fidel del teu poema, aferrissadament clivella pedra de silenci opac -dona rèptil, dona monstre, dona drac, com el cactus, com tu, supervivent.

Vas dir-me: aquestés el meu cos,la meva sang.Pren, menja i beu—vida i mortalla.Després, el pallescat, feritpel ganiveti el vi vermellvessat, tacantles estovalles.Sota l’esguardobscè d’un déuque t’usurpavales paraules.2Sagrada obscenitatdel costocat per la promesade la mort:intocablecom un pàriao com l’empremtad’un déu absent.Sigues sacrílegai retorna-lila qualitat humildels cossos vius.3Com si em vingués de tula carn, la sangde les paraules.

T’he negatmaretres copsi cent.I cap gall no cantavadefora.Són cegues, sordes, mudesles nostres traïcions.I la derrota.

Contraban de llumCom l'assassí que torna al lloc del crimhavent perdut la memòria i obliti en el llindar troba qui creia morti se'n fa esclau sense saber per quèi es torna gos, i li vetlla el casalcontra la mort, contra aquest lladre absentque pot robar-li el preu del seu rescat:així tornava jo al lloc de l'amor.

A voltes el desig se'ns torna muti és un dard retardat a l'aljavaque els enverinen, consagratal mirall sense temps de l'absència.I ara véns, i em retornen els motscom un ressò del teu desig, com unreflex encès de la sageta vivaamb què em claves al foc de l'instant.I t'abraço com si jo fos tuque m'abraces com si fossis jo.