30 Quotes About Poesia-catalana

El jo que no sóc a mi s'adreçaamb fragmentats bocins del que vaig ser.Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers,s'enfronten la quietud fictícia de les aigües del riui el moviment submergit de tots els mars.Oscil·la creixent la lluna sobre els màstils.En últim discurs, fred, l'hivern es dissoldrà.Pensament de mort, resignada certesa, glaç.

Apòcrif el jo que sóc,ressò llunyà, altre i idèntic,del que vaig ser,ombra oferta de mi al jo,caverna endins.

Apòcrif el jo que sóc,ressò llunyà, altre i idèntic,del que vaig ser,ombra oferta de mi al jo, caverna endins.

Al fons de l'existència del jo que no sócl'irreal d'unes aigües salobres riu amunt,aigua dolça, de llot, endinsant-se en la mar.Ambigus, l'esglai dels peixos i el silenci.A frec d'ermassos de sol i lluna lentas'obstina el cant d'uns blues i el camí encès, de sal.

El nostre era una amor d'aigua,a l'estiu ens banyàvem a la bassaentre olives i taronges. Ens besàvemamb deler primaverenc i molt profund.Era un amor de terra, el nostre,de terra dèltica, humida i llisacom la nostra pell amarada d'estiu.El tindrem sempre, aquest amor,encara que només siga de memòria.

Els meus pits són dos ocells engabiatsquan els teus dits els cerquenper entre les fulles i les flors del vestit.Però quan fulles i flors cauen a terra-que el desig porta dalla!-,són dos peixos que et fugen de les mansen les crestes nevades de la mar.

Furgant per les llivanyes i juntures d'aquesta paret seca; entre mac i mac d'oblit; entre les pedres dures de cega desmemòria que endures, et sé. I saber-te em dóna terra, arrel. Et sé i em sé, en el mirall fidel del teu poema, aferrissadament clivella pedra de silenci opac -dona rèptil, dona monstre, dona drac, com el cactus, com tu, supervivent.

Vas dir-me: aquestés el meu cos,la meva sang.Pren, menja i beu—vida i mortalla.Després, el pallescat, feritpel ganiveti el vi vermellvessat, tacantles estovalles.Sota l’esguardobscè d’un déuque t’usurpavales paraules.2Sagrada obscenitatdel costocat per la promesade la mort:intocablecom un pàriao com l’empremtad’un déu absent.Sigues sacrílegai retorna-lila qualitat humildels cossos vius.3Com si em vingués de tula carn, la sangde les paraules.

T’he negatmaretres copsi cent.I cap gall no cantavadefora.Són cegues, sordes, mudesles nostres traïcions.I la derrota.