El mar era silent i solitari.Entre els dits, sense so, l'arenaafinava, desolat, un paisatge nu.Emmudia l'espasme, allargassat fibló,extrem gemec surant sobre les més lentes frígoles.El dofí ert sobre la platja adversaarrasada pel vent, desertada certesad'una ficció d'imatges efímeres.
-Zoraida Burgos
Select a background
More quotes by Zoraida Burgos
Popular Authors
A curated listing of popular authors.