El jo que no sóc a mi s'adreçaamb fragmentats bocins del que vaig ser.Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers,s'enfronten la quietud fictícia de les aigües del riui el moviment submergit de tots els mars.Oscil·la creixent la lluna sobre els màstils.En últim discurs, fred, l'hivern es dissoldrà.Pensament de mort, resignada certesa, glaç.
-Zoraida Burgos
Select a background
More quotes by Zoraida Burgos
Popular Authors
A curated listing of popular authors.